El muntanyenc

Cultura

Damunt l’altura amb Joan Vinyoli

Download PDF

Publicat el 2-12-2014

Text i fotos: Mònica de Dalmau

Neix l’any 1970. Biòloga de formació, ha fet estudis d’art dramàtic i s’ha format en l’art de la forja. Tocada per la poesia des de fa dos anys. Somiatruites i aprenent permanent.

Aquest estiu, el de 2014, vam pujar a la muntanya del Montardo 27 excursionistes una mica tocats per la poesia de Joan Vinyoli.

J. Vinyoli, F. Gomà i J. García en el cim del Montardo.

J. Vinyoli, F. Gomà i J. García en el cim del Montardo

Vinyoli també va pujar-hi diverses vegades i, en concret l’any 1947, va fer la ruta des de Boí fins a l’Estany Negre on passà la nit al refugi, i des d’allà l’endemà féu l’ascensió.

Nosaltres férem el mateix amb la petita diferència que ell pujava amb matxos carregats amb les tendes i els queviures i nosaltres amb les motxilles lleugeres d’alumini i amb quatre coses per rosegar: al refugi ens hi esperaven amb llit, manta i sopa calenta.

Volíem recordar el poeta en l’any del centenari del seu naixement i seguir les seves passes tot recordant els poemes que també des d’aquestes muntanyes i valls va escriure o engendrar.

Érem gent molt diversa, la majoria procedent de Santa Coloma de Farners, i això per dues raons, i una és dins l’altra: Joan Vinyoli va passar llargs i diversos estius a la capital de la Selva. Això fa que Santa Coloma sigui ara l’epicentre de l’estudi i la difusió sobre la vida i l’obra del poeta. Així que va ser el Centre Excursionista Farners qui va encarregar-se d’organitzar-nos perquè tot anés rodat i sobre la marxa.

L’excursió s’ha emmarcat dins els actes commemoratius del centenari. Els altres vam arribar des de diferents latituds del territori: Reus, Tàrrega, Barcelona, la Garriga, Girona…

A tots ens cridava la natura: afinitat que tenim amb el poeta. Ell ens ho explica en el primer vers de tota l’obra i que diu: “ – I la natura em crida –“.

Amb Vinyoli a les mans.

Amb Vinyoli a les mans

Hi havia pocs plans excepte els bàsics, menjar, dormir, pujar la muntanya, llegir poemes de Vinyoli i passar-ho bé. I així va ser.

El dia 24, vora les 17 h, començàvem a pujar des del pàrquing de la presa de Cavallers. Feia una tarda bona de sol tot i un pèl amenaçadora. Finalment la grisor es va contenir i va passar a un altre vessant.

Ja al refugi Ventosa i Calvell, entre el vi, la botifarra i la bona companyia començàrem, a taula, a recitar algun poema, i després en la negra nit només regada amb llum d’estels seguírem tot imaginant la constel•lació d’Orió que no ens acompanyava:

Tot és de pedra, però si
canta una veu acompanyant-se
d’ella mateixa en esperança,
fa planer el tortuós camí.

És a perdre’m que vaig sortir
de la cova, sense mirada.
Ara sóc temple de rosada
i Orió ja fa part de mi.

Poema XI dels Cants d’Abelone

Abans de l'ascens, al Refugi Ventosa i Clavell.

Abans de l’ascens, al Refugi Ventosa i Calvell

Ja l’endemà, i també amb un dia clar i de sol, passàrem per les imponents valls emmirallades pels estanys que ens deixaven amb la boca oberta i l’ànima desperta.
Abans de l’arrancada però:

El meu fat

A l’alba
cantaré la nit del cor.
Dir només la veritat
sobre la vida i la mort
és el meu fat.
Ai, alba.

Els dos mons

Els dos mons

Algú, ja de nit, a l’alba, o ara vora l’aigua es deixava corprendre i no podia deixar perdre les paraules que la natura també els regalava. S’havien d’aturar i treure el llapis de la butxaca.
L’estany de Travessani, l’estany de Mangades, l’estany des Monges… ens regalaven la visió inversa de les roques que ens guiaven. Els dos mons en un: el del dret i el de l’inrevés. Nosaltres en la línia divisòria intentàvem no perdre el senderi. Sort de les paraules:

Cuando del cielo se vierte una clara dicha
un gozo llega a los hombres que
les hace maravillarse de alguna cosa
visible y alta y plácida.

Vinyoli polifònic

Aquesta és la primera estrofa del poema “Un paisaje” de Friedrich Hölderlin, un dels poetes de referència de Joan Vinyoli, al qual va traduir. De fet aquesta és una traducció al castellà que encara és inèdita, però que aviat sortirà a la llum gràcies al company Tobias Christ que ens la va llegir assegut en una roca i davant l’estany de Monges. Previsiblement era el primer cop que es llegia aquest poema en veu alta i amb públic. Per mi, aquest va ser un dels moments més emotius i emocionants de l’excursió.

I la natura escrita ens crida

I la natura escrita ens crida

Tots marxàvem vers el pic del Montardo. El ritme era variat i la comitiva es va anar allargassant i separant per la rica i diversa orografia que ens presentava el dia.

Ja suant la pujada de la carena ens creuàrem amb uns excursionistes francesos que en veure’ns el llibre a la mà no van estar-se de preguntar amb curiositat. De la trobada en va resultar la lectura del poema Le Noël des Halles, l’únic poema escrit en francès per en Joan Vinyoli. Un moment màgic, van dir.

Compartim el cim

Compartim el cim

Ja al cim del Montardo (2.833 m), beguts i amb les forces recuperades després del pertinent mos, vam configurar amb els nostres cossos la lletra V. En aquest cas, a més de dir que volíem i volem votar, també significàvem la V de Vinyoli.

Damunt l’altura, feliçment,
sota la calma del dia,
miro la volta resplendent,
sento dels aires l’harmonia.
Un món de pau i d’alegria
puja dels camps, vessa del cel.
I quan al lluny l’hora declina,
parla en secret al meu anhel.

“Damunt l’altura”, del llibre De vida i somni.

Les pedres són paraules

Les pedres són paraules

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia