El muntanyenc

Esports

Caminant pel Sobrepuerto

Download PDF

Publicat el 01-11-2013

Text: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

Fotos: Carme Artigas Miquel Vilaplana 

El Sobrepuerto  es una zona muntanyosa de les Serres Interiors aragoneses entre els Pirineus i la serra de Guara – en la direcció E-O, limitada  pels rius procedents dels Pirineus, el Gàllego i l’Ara – en la direcció N-S. De fet és un altiplà retallat pels torrents que desaigüen als rius esmentats. És un territori elevat i endèmicament mal comunicat amb les ciutats de les planes interiors, Biescas, Sabiñánigo, Boltaña i Broto.

L’hotel  on dormíem era nou, luxós, gran i buit. Això li donava un aire provisional com si estigués inacabat. Com si en qualsevol racó poguessis trobar algun electricista o fuster que encara hagués d’acabar la feina.

Vista de bon matí des de l’habitació de l’hotel Margas prop de Sabiñánigo

Vista de bon matí des de l’habitació de l’hotel Margas prop de Sabiñánigo

Al matí, a través dels vidres del balcó, vèiem com la boira s’aixecava d’uns camps de golf gebrats, amb la gespa retallada i uns quants arbres despullats de desembre d’aspecte minimalista i irreal.

Aquest paisatge contrastava amb el que trobàvem després durant les nostres caminades. Quan sortia el sol i l’aire transparent ens acostava el Pirineu ja amb la primera nevada d’hivern.

Església de San Pedro de Larrede

Església de San Pedro de Larrede

Els pobles que anàvem trobant eren molt poc poblats o deshabitats del tot, i es caracteritzaven per  les seves esglésies austeres i robustes, però de campanars alts. Totes aquestes esglésies, de possible herència visigòtica o mossàrab, la majoria del segle X,  tenen en comú l’absència d’escultura. La decoració dels murs exteriors consisteix en elements simples: falsos arcs de ferradura, frisos de rotlles o boquetones i  el joc de llum i ombres que s’aconsegueix enfonsant un element arquitectònic dins d’un altre, és remarcable.

Detall de la decoració exterior de l’església de San Bartolomé de Gavín (rosetes circulars)

 

Campanar de San Bartolomé de Gavín. Hi podem veure alguns elements decoratius com el fris de rotlles i les columnes encoixinades

 

Església de San Pedro de Larrede. A la façana hi podem veure un fals arc de ferradura i el joc de llum i ombres que es produeix en les finestres

La zona sud del Sobrepuerto és encinglerada i per l’oest  cau sobre la plana interior de Sabiñánigo. Dalt del cingle, després de superar un ressalt de conglomerats, en una gran plana una mica enfonsada, hi ha la església de Santa Orosia. Un camí hi puja resseguint un seguit d’oratoris i esglesioles, primer pel peu de la muntanya i després per una canal que va a parar a una ampla cornisa que porta al cim. Les primeres són petites capelles situades a les primeres rampes del vessant sud-est que estan posades sobre grans blocs o, millor dit, imbricades en ells. Més endavant, el camí s’enfila  per una canal que mira al sud amb roures i boixos i acaba tancada per uns contraforts de conglomerat on apareixen les ermites rupestres.

 Capella de “As Arrodillas” que es troba en els primers pendents del camí de Santa Orosia

Si quan pugem per la canal alcem el cap, una tardor generosa en pluges ens permet veure la imatge escènica de l’ermita de Sant Cornelio en mig dels conglomerats i al costat d’un salt d’aigua. Una vegada superada aquesta i en la mateixa cornisa trobem les de San Blas i Santa Bárbara.

 Vista de l’ermita rupestre de San Cornelio que es troba sobre la cornisa de conglomerats

Interior de l’ermita de San Cornelio

Cortina d’aigua davant l’ermita de San Cornelio

Aquestes construccions, aixecades en els segles XVI i XVII, són d’una senzillesa desarmant i al mateix temps d’una gran bellesa, que harmonitza perfectament amb el paisatge. Superat el cingle de conglomerats anem a parar a la plana de Santa Orosia amb el teló de fons del Pirineu emblanquinat de les primeres neus.

El Pirineu poc abans d’arribar a Santa Orosia

En mig d’un pla enfonsat apareix Santa Orosia

El camí que baixa cap a la plana està flanquejat de roures  tardorencs i boix

De baixada amb el sol caient, veiem de lluny els petits pobles del Sobrepuerto, gairebé tots deshabitats, i mentre camino em fan pensar en el llibre La lluvia amarilla de Julio Llamazares, la dura història de la lluita, gairebé salvatge, de l’últim habitant d’un d’aquests pobles, i la contraposo amb la imatge plàcida i idíl·lica que ofereixen ara sota la llum rasant d’hivern.

 

Poble de San Román de Basa sota la llum rasant

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia