El muntanyenc

Esports

Caminades curtes pels Ports i el delta de l’Ebre

Download PDF

Publicat el 13 01 2013

Text: Miquel Vilaplana

Geòleg i professor jubilat  de geologia, escalador de roca, alpinista i viatger

Fotos: Carme Artigas i Miquel Vilaplana

 

El nostre lligam amb les terres catalanes del sud, Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Matarranya i Montsant, ve de lluny i de família. Fa més de trenta-cinc anys que de manera intermitent baixem a l’Ampolla i, des d’allí, explorem el territori, caminem i escalem.

Els coneixedors del Port, massís dels Ports de Beseit i de Tortosa, en parlen sempre amb superlatius perquè n’estan enamorats, com nosaltres ho estem de Montserrat. Llevat de les excepcions sempre presents, són excursionistes de Tortosa i rodalies, amants i exploradors incansables. Des de la primera i llegendària guia i mapes dels Ports de la UEC, les publicacions s’han anat amuntegant damunt la taula: guies excursionistes, de BTT, d’escalada i naturalistes.Malgrat això, la gran majoria de muntanyencs coneixen només superficialment el massís. D’una estada recents us proposem quatre excursions curtes: pel delta de l’Ebre a la zona del Garxal, pel Port i per l’esplendorosa plana al•luvial del tram final del riu, a Xerta.

Un pescador entra al riu per tornar a casa. Per aconseguir aquesta perspectiva elevada cal pujar al mirador del Ziggurat

1 – La plana deltaica

Caminar, més que pedalar, per dins del delta de l’Ebre és, en si mateix, una activitat singular. Perquè la bicicleta és un medi massa veloç per contemplar exhaustivament aquest paisatge aparentment tan igual, però ple de diversitat en els detalls. Amb el sol de primera hora o el de posta, els minúsculs relleus sobresurten de la plana deltaica i semblen acabats de fer, primigenis. En aquestes hores i segons l’estació de l’any, els camps inundats reflecteixen el cel. Quan l’arròs despunta i creix, la gama de verds canvia subtilment i a l’estiu es torna groc. És al setembre que es cull i durant uns pocs dies l’activitat és febril. Al vespre, quan cau el dia, les grans màquines recol•lectores encenen els llums i semblen animals antediluvians pasturant.

La plana deltaica segada, a principis d’octubre. El talús del fons marca el límit del delta amb la terra ferma. Al rerefons, el Montsià

El paisatge manté la seva ruralitat pels camps d’arròs, la “caseta” d’eines amb l’era, ombrejada per un bon plàtan o garrofer. La construcció és habitable, però de temporada, i respon a unes poques tipologies arquitectòniques. Després hi ha les sèquies de tota mida i els vials, carreteres, pistes i, finalment, els camins pels marges emergits que separen dos camps. Moltes fileres de grans pollancres delimiten el territori i el paisatge. També hi ha els pobles, que han crescut, però encara són de cases baixes i no impacten el paisatge. El teló de fons cap a terra són les muntanyes, curosament distribuïdes per una mà sabia: el Montsià al sud-est, el Port a l’oest i la serra de Vandellós al nord-est. La plana, les muntanyes i, naturalment, el mar. El gra, la geologia d’aiguamolls i la bonança del clima atrau un bon nombre d’espècies d’aus migratòries i les seves depredadores que s’ajunten a l’ecosistema humanitzat del riu i dels camps inundats.

La plana d’arrossars, el garrofer, la “caseta” i la muntanya

A més d’aquest tipus de paisatge “de dins”, hi ha les platges i les dunes amb la seva vegetació adaptada a la sorra i a la salinitat, les extenses llacunes d’aigua dolça ocultes voltades a la vista pel cinturó de canya, les boques i els llits antics abandonats pel riu fa dècades o segles, els fars i, sobretot, l’Ebre, el gran riu del sec país mediterrani, amb el corrent lent i cabalós, com un mar segur entre ribes que flueix amb parsimònia. Seguir-lo des de les muntanyes costaneres per la plana al•luvial i pel delta fins a la boca és entendre la cultura de l’aigua, tant és que sigui caminant, en barca, en bicicleta o en cotxe.

Si deixeu de banda els punts més visitats, us trobareu sols. Un bon mapa serà essencial per situar-vos en la xarxa de vials tallats ara aquí ara allà per les sèquies. Caminar pel Delta és com fer-ho per Venècia, però més silent i íntim.

El far solitari de la banya del Trabucador

Al setembre de 2010, amb el nou pont que relliga Deltebre (La Cava i Jesús i Maria) amb Sant Jaume d’Enveja ha canviat la comunicació entre les parts nord i sud del delta que es feia amb els passos de barca. Quan hi passàvem fèiem parlar el barquer de quan era un jove ciclista professional que havia provat fortuna al Giro d’Itàlia. O de l’estraperlo de l’arròs a la postguerra, d’aquells que se’n van enriquir i que encara ara són a la boca de la gent, convenientment odiats i retratats, sobretot si han caigut en desgràcia. Un món per ficcionar.

De Riumar o del Garxal a la Gola de l’Ebre. Informació pràctica

La gola de l’Ebre és un paratge magnífic i fàcil d’assolir per dos llocs diferents que es poden complementar amb mig dia i fer-hi còmodes caminades de durada variable.

Mapa de la gola de l'Ebre

La salicòrnia, adaptada a l’alta salinitat del sol costaner

1) Sortim des de la platja de la urbanització Riumar cap al sud (vegeu mapa), fins que la platja desapareix i els alfacs del Garxal associats a la gola del riu no ens deixen continuar . Caminant pel costat de l’aigua podrem observar el cordó de dunes litorals i la vegetació específica d’espècies com la salicòrnia, de llargues arrels, adaptades a les llevantades, i mestralades i a l’alta salinitat. Les dunes separen la platja de les extensions d’aigua soma i salobrosa dels Garxals Gran i Petit.

 

 

Cap a mar es pot observar un l’alfac en formació a partir de les sorres portades pel riu i la poca fondària de la plana deltaica submergida. En règim de creixement deltaic, quan el riu aporta més sediments que no pas se’n emporten els corrents marins litorals, són els alfacs els que construeixen el delta. Des de fa anys, els nombrosos embassaments al llarg del curs del riu han retingut el sediments i la plana deltaica està en retrocés, un bon exemple de com la intervenció humana trenca l’equilibri natural. Els grans alfacs o banyes del delta són els del Fangar i del Trabucador.

Alfac en formació camí de la gola de l’Ebre

2) Sortim del pàrquing de la riba esquerra de l’Ebre (vegeu mapa i enllaç) i arribem a l’interessantíssim mirador del Ziggurat, elevat vint metres per sobre de la plana deltaica i de la gola de l’Ebre. És el millor punt d’observació del Parc Natural.

http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Delta%20de%20lEbre/Novetats/Itinerari%20ciclista/ruta.pdf

2 – Ports de Beseit: el pic de Marturi

L’aspror i la solitud del Port són un bon contrapunt a la placidesa de la plana deltaica. La garriga i la vegetació arbustiva dels antics alzinar cremats i humanitzats d’aquestes muntanyes demanen camins nets i marcats i una bona dosi d’orientació. Explorant al sud-est del Mont Caro es pot pujar al bassis (abeurador) de Marturi i al pic homònim (1.292 m). Des del cim estant es domina un paisatge ample i dislocat pel plegament alpí i l’erosió torrencial del règim episòdic i salvatge de les pluges mediterrànies. Cap al sud i sud-est l’ampla vall del curs baix de l’Ebre amb els seus tarongers. Cap al nord la vista es perd en el mar de valls i carenes sense fi on la serralades Costanera i Ibèrica se sobreposen. Paisatge calcari i càrstic ple de rascler, coves i avencs on tot punxa o talla, la roca i les plantes.

El mont Caro des del Marturi. Estrats plegats per la orogènia alpina

Accedim en cotxe al Portell dels Ports des de Roquetes per la carretera d’Alfara de Carles, que deixem a la dreta per seguir la retolació del parc natural dels Ports de Beseit i de Tortosa. Deixem el Portell enrere així com les cases i el restaurant, sempre en direcció SE fins al pàrquing-pícnic de les Avellanes, amb taules i font, on deixem el cotxe. Prenem un camí que remunta el vessant sud, part de la serra del Boix, fins a la font i bassis de Marturi (30 minuts). D’aquí prenem un camí a l’esquerra que primer de pla i després amunt (fites) ens portarà a la carena de Marturi. Des d’allí i mirant a mar veurem el cingle de calcària gris de la mola del Boix a la nostra dreta i seguirem la carena a l’esquerra fins el modest cim de Marturi (1 hora). Ample panorama sobre els Ports i els seus cims, fàcilment identificables amb el mapa. De baixada pel mateix camí, entrem a la cova de les Avellanes.

Cova de les Avellanes

3 – Xerta: les ribes i els canal de l’Ebre

I encara un altre contrapunt. Caminar des del poble de Xerta cap al sud fent un itinerari circular per les riba dreta del canal de la Dreta de l’Ebre, creuar-lo pel primer pont, desfer el camí per la riba esquerra, passant de llarg pel poble, fins a la presa l’Assut. Allí veurem el naixement dels canals de la Dreta i de l’Esquerra gràcies a aquesta construcció àrab.
1-12 mitjana esquerra

Caminem envoltats de tarongers abans regats amb les sínies que pujaven l’aigua del canal al camp

Sortim de la plaça de l’església de Xerta amb el seu grup d’homes jubilats fent-la petar. Fem aquesta caminada a mig mati d’un dia gris i plàcid de principis de juny. A Xerta hi ha pau i silenci. Sortim pel sud per l’ample camí de la riba dreta badant l’aigua i l’skyline del poble, del qual sobresurt el campanar. El mur del canal està entapissat d’algues filamentoses verdes o marrons mogudes pel corrent lent i plàcid. Ja ben fora del poble creuem el canal per una comporta i remuntem la riba oposada entre velles sínies i tarongers carregats de fruita.

Voltem el poble per l’exterior de la muralla, sempre ran d’aigua i aviat el deixem enrere. Aquí caminem entre aigües: a l’esquerra el canal i a la dreta l’Ebre. El llit del riu és ample i partit per una illa amb la característica forma d’ametlla de totes les illes fluvials. La vegetació de ribera és exuberant. Continuem així per camins i pistes fins a l’Assut.

Remuntem ara la riba esquerra del canal pels afores de Xerta

Un assut (de l’àrab “as sad” barrera), és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d’una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per aturar l’aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera, en general cap una sèquia. L’assut és una part important en els regadius tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.

L’assut de Xerta es troba en la confluència dels municipis de Xerta, Benifallet i Tivenys, va ser construït pels àrabs al segle XI. Encara està en ús i és on es capten les aigües dels canal Dret i Esquerra que irriguen el delta.

Tradicionalment es considera que a partir d’aquest assut comença el Delta de l’Ebre encara que parlant amb rigor geològic, hem de dir que el delta comença molt més al sud, on el terreny rocós acaba en un talús continu que separa el continent pròpiament dit de la plana deltaica, que queda per sota, terreny guanyat al mar pels sediments fluvials.

L’assut de Xerta

Arribem a la caseta de la Comunitat de Regants de Xerta, enlairada sobre les ribes i des d’on es domina l’assut i el naixement dels canals. Aquesta caminada palesa l’eslògan més reeixit dels moviments en contra dels transvasament de l’Ebre: “lo riu és vida”. Des d’aquí retornem fàcilment a Xerta.

I durant la caminada l’aigua es va ficant dintre teu, lenta com el corrent, divises la plana rica, les taronges daurades, la remor suau i imperceptible. El rius són vida. De fet, hi ha hagut i hi ha una vida fluvial i deltaica específica arreu del món, com la de les civilitzacions mil•lenàries de Mesopotàmia i la de l’actual del delta del Mekong.

Un mercat fluvial al delta del Mekong. Foto: Joan Riba
Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència