El muntanyenc

SlideFotografies

Arles de Tec, aigua miraculosa i terra de simiots (I)

Download PDF

Publicat el 4-06-2014

Text i fotos: Jan Grau

Expert en cultura popular i tafaner

 

Arles de Tec, aigua miraculosa i terra de simiots 

Al Vallespir, a l’ombra del Canigó pel vessant sud, Arles és una població amb uns elements d’interès que la fan prou singular. Sembla que neix al segle VIII, sobre un enclavament d’uns banys romans a els Banys d’Arles existia un cenobi que després d’unes incursions normandes es va traslladar a Arles, a l’entorn del qual es va anar configurant el poble. A cop d’ull, llevat de monestir, destaca l’ajuntament, anomenat edifici dels Indis, que va ser construït entre 1901 i 1902 per un ric propietari anomenat Joseph Pierre Monin com a residència particular, fins que al 1936 va acollir el consistori.

El temple del monestir, dedicat a Santa Maria, va passar a ser l’església parroquial amb la Revolució francesa, en detriment de la de Sant Salvador, que té un interès relatiu, llevat del campanar que és del segle XII. També existeix una altra església, documentada des del segle X, dedicada a Sant Esteve, però actualment no es pot visitar perquè està integrada dins de dues cases particulars. Als afores hi ha la capella de Sant Pere de Riuferrer, del segle XII i l’església preromànica de la Santa Creu de Quercorb.

Claustre de Santa Maria d’Arles

Claustre de Santa Maria d’Arles

A un altre nivell d’interès són importants els carnavals d’Arles, juntament amb els de les poblacions properes de Sant Llorenç de Cerdans i de Prats de Molló. Els tres pobles fan la Festa de l’Ós en un model pirinenc i molt primitiu de celebrar la festa del Carnestoltes. Des de fa uns anys s’han coordinat i les celebren en tres caps de setmana consecutius. Comença justament Arles i el diumenge, després del Ball de l’Ós, lliuren simbòlicament una pota d’aquest animal a Prats de Molló, els quals el diumenge següent la passaran a Sant Llorenç de Cerdans.

Els entorns

És interessant la torre medieval de comunicacions que hi ha sobre el poble de Corsaví, una de les 15 que hi havia fins al segle XV, edificada al cim del puig d’Estela, el primer contrafort del Canigó. Així com també l’església de Santa Maria de Mollet a Montferrer, amb un sarcòfag del segle XIV, un retaule del XVIII i un encenser del XVII.

Cartell de propaganda dels ferrocarrils i de l’estació termal dels Banys d’Arles, inici del segle XX

La població que actualment i des de mitjan segle XIX és considerada amb més atractiu turístic és Amèlie-les-Bains i Palalda, tal com ho trobareu escrit als mapes, però que originàriament i en català s’anomena el Banys d’Arles i Palaldà, sense comptar amb Montalbà, el tercer nucli d’aquest municipi, però que un i l’altre no van formar part dels Banys d’Arles fins a la meitat del segle XX. Els Banys, anomenats així des del segle IX, es van veure amb el nom canviat al 1670, quan es va construir la fortificació que encara subsisteix sobre el poble i va ser anomenat Fort-les-Bains. Altra vegada li van canviar el nom al 1840, en homenatge a la Reina Amàlia, l’esposa de Lluís Felip. D’altra banda, l’afegit d’Arles demostra la dependència que en tenien els Banys, que van anar recuperant protagonisme al segle XIX gràcies al turisme termal i al ferrocarril que hi arribava fins entrat el segle XX.

03- 170105_prats red

Costella del drac Babau a Prats de Molló

Una mica més lluny i camí de Catalunya hi ha Prats de Molló, amb una costella de balena encastada a la paret al porxo d’entrada de l’església. És un os del Babau o Babaos, una mena de drac que segons la llegenda va assolar la regió del Canigó i les Corberes, fins a la costa. A l’oficina de turisme de Rivesaltes, n’hi ha una altra de costella del Babau. Com passa amb Rotllà, tot el Vallespir està impregnat de llegendes relacionades amb aquest drac.

Rotllà a Arles

En aquest cas aplicat a la Tomba de Rotllà és un dolmen situat entre Arles i Montboló, als estreps meridionals del Canigó. No és estrany trobar objectes i indrets relacionats amb el protagonista de la Cançó de Rotllà i capitost de la reraguarda de l’exèrcit de Carlemany, mort a Roncesvalles. Segons la llegenda, Rotllà va ser vençut al Vallespir i segons una altra, un cop mort, el seu cavall el va portar allí des de Roncesvalles. Segons el poema la “Cançó de Rotllà” el seu cos i els dels seus companys van ser duts per Carlemany a la basílica de Saint Romain de Baye, a la regió francesa de la Gironda. La tradició fa de Rotllà un gegantàs.

Caixa de Rotllà

Caixa de Rotllà

Un quilòmetre i mig al nord, seguint la cresta es troba el Palet de Rotllà, en aquest cas una pedra dreta, un menhir, que segons la llegenda servia a Rotllà per jugar al joc del palet, una mena de joc de bitlles. De Palets de Rotllà se’n troben uns quants més per tot els Pirineus catalans del cantó francès. Més al nord del Palet d’Arles, trobem l’Abeurador del cavall de Rotllà, una depressió convertida en bassa, que segons la llegenda la va fer el seu cavall burxant amb el morro a terra. A Corsaví també hi ha un altre dolmen anomenat la Cova de Rotllà, on representa que s’hi amagava. No gaire lluny del Vallespir, a Sureda, hi ha la Petja de Rotllà.

5.Dolmen del Morrel en el qual les pedres dretes de la galeria esbotzada s’anomenen també Palets de Rotlà

5. Dolmen del Morrel en el qual les pedres dretes de la galeria esbotzada s’anomenen també Palets de Rotlà

A Catalunya també tenim senyals de la presència llegendària de Rotllà, entre d’altres, a davant de Cadaqués, al Cap Norfeu hi ha les Roques de Rotllà; a Maçanet de Cabrenys, al mig de la plaça hi ha una barra de ferro plantada que és la vara de Rotllà, i a la Guingueta d’Àneu, ara com un monument a l’embarcador de l’embassament i abans mig enterrat al camí de Dorve, a l’altra banda, hi ha un martinet de farga que és la maça de Rotllà.

Per citar algun altre exemple destacat, la Bretxa de Rotllà, al Pirineu aragonès, feta d’un cop d’espasa; al País Valencià, la Coltellada de Rotllà que va etzibar al puig Campana, a Benidorm, amb la qual va formar la illa del mateix nom; o l’espasa que hi ha clavada a la paret i lligada d’una cadena al santuari de Nostra Senyora de Rocamador, al Midi francès, a la regió de Lot, espasa que es diu que és la famosa Durandal de Rotllà.

En qualsevol cas, sembla que és al Vallespir i en concret als entorns d’Arles on hi ha més presència d’indrets llegendaris relacionats amb Rotllà.

Les gorges de la Fou

Les gorges de la Fou

Les gorges de la Fou

Dins del terme mateix d’Arles, a dos quilòmetres, es poden visitar les Gorges de la Fou, un recorregut per un caprici geològic, quasi màgic, per prop de dos quilòmetres per dins d’un impressionant congost. El trajecte és en la seva major part per damunt de passarel·les metàl·liques instal·lades a mig aire d’una esquerda que té uns 200 metres de profunditat i d’una amplada relativa que sovint s’estreny o passa per sota de roques caigudes que han quedat encaixades per l’estretor del congost. A vegades s’entra en cavitats per sortir-ne una mica més enllà.

Fins i tot a ple dia, bona part de l’itinerari és ombriu i bona mostra de la humitat que hi ha i de la poca llum que hi arriba, és l’omnipresent verdet que es fa arreu per damunt de les roques; de fet, a molts racons no hi arriba mai el sol. Al capdavall, a una bona profunditat circula el riu Fou, que en alguns indrets en els quals s’embraveix fa molta fressa i que malgrat d’arribar com una remor a la passarel·la, dóna a l’excursió un aire encara més fantàstic. El nom de Fou, malgrat que en desús, en català antic s’aplicava a profunditats i a cavitats fondes. Per aquest motiu el trobem encara avui a la toponímia i hi ha uns quants avencs a Catalunya que s’anomenen la Fou.

Nostra senyora del canons de la Fou

Montboló i la Rodella

Enfilat per sobre d’Arles, Montboló és anomenat el balcó del Vallespir per les excepcionals vistes que ofereix dels Pirineus. Destaca l’església romànica fortificada, dedicada a Sant Andreu i construïda entre els segles XI i XII. Allí es produïren alguns dels episodis dels Angelets del Vallespir, en les seves accions d’oposició a Lluís XIV.

La Rodella de Montboló està exposada tot l’any a l’església d’Arles

A més, Montboló té un lligam molt especial amb Arles perquè cada 30 de juliol, diada dels sants Abdon i Senén, porten a Arles la Rodella, una roda d’un metre d’amplada, feta amb candela de cera cargolada en forma d’una gran circumferència. Aquesta tradicional ofrena és un vot que fa la gent de Montboló als sants d’Arles, per haver-los alliberat d’una plaga de simiots i demanant que mantinguin la protecció. Documentalment, la primera vegada que van portar la Rodella a Arles com a ofrena va ser l’any 1465.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència