El muntanyenc

Cultura

Aquelles excursions vuitcentistes

Download PDF

Publicat el 08-03-2016

Text i Fotografies : David Vilaseca

David Vilaseca Basco, pirineista. Ha publicat en diverses revistes especialitzades com ara: Vèrtex, Muntanya, Excursionisme o Monografies del Montseny, i en d’altres com El 855 o La Lluna en un Cove. El 2010 i el 2013 va guanyar el premi de periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Es autor del llibre “Emili Juncadella, aventures d’un burgès als Pirineus (Cossetània 2004). 

 

L’estiu de 1896, el Centre Catalanista d’Olot anunciava una excursió a les muntanyes de Vidrà. En els preparatius no hi faltava de res i tot fins l’últim detall estava degudament organitzat i pensat per el gaudi dels senyors socis. No es tractava d’una senzilla excursió o d’una passejada per tal de conèixer país, alguns vestigis del passat, o per cercar paisatges dignes de ser pintats, sinó més aviat de tota una expedició, en aquest cas, cap a les feréstegues serres de Milany, de Bellmunt i del Puigsacalm.

         

 El poble de Vidrà

El poble de Vidrà

                                      

Aquella entitat de caire cultural i reivindicatiu, havia sorgit al voltant del moviment de l’escola pictòrica d’Olot, que cercava la inspiració en el paisatge i aportava una nova manera d’entendre i sentir la naturalesa. Un dels seus fundadors fou el popular escriptor i pintor Olotí, Marià Vayreda, qui probablement fou l’autor d’aquesta convocatòria publicada al Nº 450 de l’Olotí, el Setmanari defensor del interessos de la comarca i portaveu del centre catalanista, on amb un marcat to irònic i sorneguer, convidava als senyors socis a realitzar un bonic viatge de quatre dies per les muntanyes del Bisaura. Una excursió de cinc estrelles, que encara  podríem perfectament tornar a repetir avui, doncs no i manquen pas al·licients.

El programa deia així: «La expedició sortirà d’Olot, lo dia 24 del corrent, á la tarde, en carruatges, per la carretera de Sant Joan fins al coll de’n Caubet avans d’entrar a la vaga. D’alli á péu y planejant pel soley, se dirigirà á coll de Canas y pernoctarà en Vallfogona».

                  

Coll de Canes

Coll de Canes

                                  

No cal dir lo pèssims que eren els camins, que feien que circular-hi fos ja en si mateix tota una aventura.  El mateix Marià Vayreda, ja qualificava en aquell temps la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses com:  «una carretera a propòsit per a matar animals, inútil per avançar camí, ja que un home mig caminador arriba a Sant Joan primer que el cotxe (…) Un miracle és que fins ara no hi hagi hagut cap desgràcia, si bé que n’han amenaçat diverses vegades. Moltes han estat les tartanes que han bolcat, a efecte de l’escalfament que prenen els animals en tan llarguíssim trajecte de baixada, en el qual acaben per cedir els torns més resistents. El cotxe diligència no fa pas molts dies que, segons sentírem explicar, rompé el seu torn, i gràcies a la serenitat i perícia del cotxer, no hi hagué cap desgràcia». I no parlem del que passava a l’hivern, quan el fang, la mullena o la neu, feien que la carretera fos moltes vegades del tot intransitable.

Amb aquest panorama, ens podem imaginar que el camí que menava fins a dalt de Coll de Canes i baixava després cap al poblet de Vallfogona del Ripollès, devia ser encara pitjor. Potser per això ja estava previst de fer-lo  a peu.

Pont medieval de Vallfogona del Ripollès

Pont medieval de Vallfogona del Ripollès

«Al següent dia 25 surtirá de Vallfogona de bon matí dirigintse al Castell de Milany, en quals inmediacions se dinarà, seguint luego per Llaers á visitar las habitacions trogloditas anomenadas balmes de Llaers. Se fará nit á Vidrá prenent hostatge en la senyorial casa anomenada Cavaller de Vidrá la qual ha sigut posada galantment per son propietari á disposició de’ls expedicionaris».

El castell de Milany

El castell de Milany

El camí des de Vallfogona cap al castell de Milany, avui un tram del GR 3, és un corriol deliciós, que com llavors, s’inicia travessant la riera de Vallfogona per el seu magnífic pont medieval, i es va enfilant per tota la obaga fins arribar al coll de Milany i les ruïnes del seu castell, recentment arranjades gracies a les campanyes d’excavacions arqueològiques que s’hi han dut a terme. La fortalesa, mantenia en aquells anys encara una part de la volta de la torre que la devia fer molt més visible des de lluny, a més a més de la desforestació pròpia de l’època, amb nombrosos prats i feixes al seu voltant, encara visibles. Es curiós també l’esment que es fa al text de les balmes o baumes de Llaers, com en diuen els locals. Un petit barri de masies i cabanes ficades dins de les diferents obertures de la roca, ubicades al vessant solell, que baixant del castell per un corriol i passant per la masia del mateix nom, condueix encara avui a les balmes de Fleus, la Baumassa i el Teixidor, per citar només les més conegudes.

La balma de Fleus

La balma de Fleus

 

La Baumassa

La Baumassa

 

La Baumeta

La Baumeta

En la citada expedició, l’allotjament del segon i tercer dia d’excursió havia de ser tot un luxe, ni més ni menys que al Cavaller de Vidrà, magnifica casa pairal que gaudeix d’un lloc privilegiat a la vall i també a la història de Catalunya.

El Cavaller de Vidrà

El Cavaller de Vidrà

«Dia 26. Expedició al Santuari de Bellmont y las Aladas, atravessant sas feréstegas aubagas. De tornada se fará segona nit a Vidrá».

Santuari de Bellmunt

Santuari de Bellmunt

La tercera jornada d’excursió estava dedicada a la visita del Santuari de Bellmunt, una excursió que podríem qualificar de clàssica, i d’una gran bellesa, partint des del mateix nucli de Vidrà.

«Dia 27. Regrés a Olot per la collada de Barcons, despres de visitar los Ronchs y una altra habitació troglodita anomenada la balma de la Vila.  En lo vehinat de ca’n Trona se trobarán los carruatges que retornarán la expedició sana y salva ab la ajuda de Deu».

L’últim dia estava dedicat a visitar un indret sorprenent, i encara avui del tot recomanable, com és la Balma de la Vila, antiga masoveria construïda aprofitant una gran balma enmig del torrent dels Rònecs, que manté encara restes de construcció, i també, la masia enrunada dels Rònecs i l’Hort de Getzemení, un altre raconet verdaderament encantador.

La balma de la Vila, a Vidrà

La balma de la Vila, a Vidrà

Seguint el programa, els expedicionaris havien de fer camí després cap a l’ermita romànica  de Sant Bartomeu de Covildases i cap al coll de Bracons, des d’on baixarien cap a Joanetes.

Tal i com hem dit, en aquesta excursió estava tot previst, fins i tot per aquells que no volguessin caminar massa o que no volguessin descuidar els seus deures cristians. L’únic  que no estava previst, i ja és estar de pega, fou el gran temporal que els feu desistir de sortir en la data prevista, posposant-ho per més endavant.

 La serra de Bellmunt

La serra de Bellmunt

«Part económica. –Com es de suposar, pera sufragar los gastos de la expedició se posarà en vigor lo famós códich de Sant Bruno, nombrantse un administrador general qui manifassejarà un fondo sostingut per una derrama colectiva y forsosa que’s renovarà quantas vegadas sigui necessari.

Serán considerats gastos generals y per consegüent repartibles entre tots los expedicionaris los següents:

Carruatges anada y tornada: un mosso y matxo pera conducció d’abrichs y demés impedimenta de’ls escursionistas: guias: ápats fets en comú y per fit tots aquells gastos no previstos y que siguin considerats d’interés general.

Alguns excursionistas gamats, curts de cama ó mandrosos, anirán provehits de matxos, cavalls, burros y altres utensilis de locomossió, entenentse sens necesitat d’advertirho que tals extraordinaris son d’exclusiu compte de’ls sibaritas que’ls utilisin, sens que això los eximeixi d’entrar en lo reparto general de gastos.

Lo passament y liquidació de comptes se fará avans de pendre’ls cotxes de tornada, advertintse que l’administrador sia qui sia no está obligat a fiar.

Carácter de’ls excursionistas. –  Pot formar part de la expedició qualsevol home major d’edat ab tal que sia reconegut com á persona de be, tinga salut, cama, bon humor y… quatre duros á la butxaca.

Advertencias.

1º. Figurant ja entre’ls adherits á la expedició un senyor Sacerdot, no cal dir que queda garantisada la comoditat del cumpliment dominical.

2º. Lo expressat itinerari podrá esser variat en sos detalls segons las circunstancias de moment, noticias adquiridas, sobre’ls llochs ó acorts generals.

3º. Las personas que desitxin pendre part en la excursió se servirán notificarho avans del dia 20 á’ls senyors Berga (fill) ó Devesa».

Un engrescador programa que quedà posposat “sine die”  per causes de força major, tal i com anunciava el butlletí del dia 25:

«Per causa del fort temporal que començá á iniciarse dijous á la nit i que continuá tot ahir, los excursionistas, socis del “Centre Catalanista”, tingueren de desistir d’empendre la excursió á las montanyas de Vidrá, haventla aplassada pera cuan fassi bon temps».

Vistes de la Garrotxa des del Puig dels Llops al costat del Puigsacalm

Vistes de la Garrotxa des del Puig dels Llops al costat del Puigsacalm

Així era doncs aquell excursionisme de finals del XIX, de quan trescar per aquelles serres i valls,i per aquells poblets isolats, era encara tota una peripècia. Quan tot just es començaven a popularitzar les primeres guies excursionistes, de la mà d’Artur Osona. Sense cotxes, amb uns camins de ferradura del tot deficients, sense línies elèctriques, i on els excursionistes eren vistos com uns senyorets de casa bona, un xic eixelebrats, que no se sabia ben bé que buscaven per les muntanyes.

 Altres col·laboracions del autor a “El Muntanyenc”

El Pic sud-est de la Pica d’Estats, Senyal de “Sullo” o punta Gabarró

Jacint Verdaguer i Anton Calvetó a l’Aneto

 

Un commentari

  1. marcel albet guinart09/03/2016 at 21:37

    El mes passat la gent del Pas a Pas del CMSC vam fer part d’aquesta excursió
    http://marcelalbet.blogspot.com.es/2016/02/vallfogona-de-ripollessta-magdalena-de.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència