El muntanyenc

Cultura

Alta Ruta Chamonix- Zermatt

Download PDF

14-02-2017

Text i dibuixos: Cristina Curto

 Dibuixant, muntanyenca, pintora i bloguer

En article la nostra col·laboradora Cristina Curto ens dona la seva particular mirada sobre l’Alta Ruta Chamonix- Zermatt amb esquís, que va intentar l’abril de 2014 acompanyada del Ferran i el Joan.

 

Alta ruta

Els preparatius: per molt que intentem economitzar la motxilla per 6 dies pesa molt!

…i al cotxe el mateix dibuix de sempre.

Passem la primera nit a Chamonix: última revisió del correu, últimes trucades, ens mentalitzem per passar 6 dies amb els esquís als peus, desconnectats i sense dutxar-nos.

Vistes des del refugi de Trient a 3.170 m, la nostra recompensa a set hores de marxa per colls i glaceres.

Als refugis l’aigua és de fosa, és a dir, n’hi ha la justa per rentar-se les mans i la cara, però veure s’ha de comprar embotellada a 10 CHF l’ampolla, és la ruïna!

Per seguir la ruta hem de creuar un tram civilitzat, esperem un taxi a Champex-Lac.

Agafem un ou cap a la Cabana de Mont-Fort des d’on seguirem el nostre camí a través dels Alps més salvatges.

Cabana de Mont-Fort a 2.457 metres.

Les timbes de cartes animen la tarda al refugi. Algunes són en alemany, altres en italià, altres en anglès…

De camí a Prafleurí el dia ha estat espatarrant, sol, gens de fred, i per rematar-ho hem fet el Rosablanche 3.336 m. Un cim dels Alps sempre és una medalla a l’expedient! Un cop a dalt m’ha caigut un esquí – Oh!! Déu meu!!! – però costat bo per sort – UUffff!!!-. I he hagut de baixar un tros caminant (ho he pagat molt barat).

No estic al 100%, la panxa em fa la guitza i vaig a ritme de cargol.

M’estiro al llit però no milloro. La gent entra i surt fent i desfent motxilles.

Tot i així arribem a la Cabana de Dix. Hem sortit molt d’hora per evitar les allaus de fusió. La isoterma es troba a 3.200 metres i el llac de Dix és un lloc perillós.

De tant en tant un cop d’aire porta una mica de cobertura.

El guarda de Dix ens amenitza la tarda amb música.

Tot i les camamilles i coca-coles no milloro, abandonem. No podrem arribar a Zermatt.

Ens desviem per una vall lateral fins a Arolla. Hem fet més de 70 km amb els esquís als peus i n’hem d’estar contents, però no poder acabar i haver d’esperar el taxi durant una hora sota la pluja ens ha aixafat els ànims. En Ferran i en Joan maten el cuc menjant fuet, jo faig l’últim dibuix.

Si voleu poder gaudir de les experiències de la Cristina en el seu Blog

Cristina Curto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència