El muntanyenc

Cultura

Els etruscs (II) Allò que els etruscs s’enduien al Més Enllà

Download PDF

Publicat 05/06/2017

Text i fotografies: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

Allò que els etruscs s’enduien al Més Enllà

Va ser durant el segle XIX quan es van produir les descobertes de les grans necròpolis etrusques com la de Tarquínia i Cerveteri entre d’altres (veure Etruscs I). Fins aleshores els etruscs havien set els grans desconeguts dels pobles que havien habitat la península itàlica, no hi havia documents originals i les restes arqueològiques que van deixar eren escasses, en mal estat i cobertes per les construccions romanes que les van succeir. Les notícies que ens havien arribat eren a través dels escrits d’historiadors grecs i romans que feien les seves interpretacions i que fins i tot es miraven amb perplexitat alguns dels seus costums. Els romans els havien sotmès i per tant el que ens ha arribat és la mirada del vencedor. Totes aquestes circumstàncies feien que els etruscs estiguessin envoltats d’un halo de misteri que feia dubtar fins i tot del seu origen com a poble. Però el descobriment de Tarquínia i Cerveteri  ens va obrir la porta a la seva vida quotidiana, la seva escriptura i al seu pensament sobre la vida a la Terra i al Més Enllà

La civilització etrusca va perdurar des del segle XI-X aC fins el segle II-I aC i al llarg d’aquest dilatat període les seves tombes van reflectir l’evolució del seu estil de vida i del seu pensament respecte de la mort i del més enllà.

En els segles VII, VI i V aC la civilització etrusca estava en el màxim de la seva esplendor, ocupaven bona part de la península itàlica i era un dels pobles més actius del mediterrani, important i exportant bens i comerciant amb els altres pobles veïns. A aquest període pertanyen les tombes més representatives de la necròpolis de Tarquínia com ara la tomba del Baró, la dels Braus, o la del Lleopard, totes elles profusament decorades amb pintures que representen banquets, festes, jocs, on el difunt hi participa de manera destacada (Etruscs I). Aquestes pintures estan realitzades en colors vius i hi veiem que la vida del difunt en el Més Enllà es imagimada com una continuació de la vida que el difunt portava a la Terra. No hi havia ruptura ni cap angoixa en el traspàs. Per tant en les seves tombes s’hi troba tot allò que els feia falta per continuar amb la vida terrenal. Aquest fet va obrir una finestra a la vida quotidiana i social dels etruscs.

Aquestes tombes pertanyen en la gran majoria als prínceps, que són els que a partir del segle VII aC controlen el territori, el comerç i s’erigeixen en la classe dirigent que governa les ciutats etrusques, molt influenciada per les civilitzacions orientals d’on prenen el nom, “prínceps”, tenen un poder gairebé absolut, i garanteixen, a canvi, l’ordre i l’estabilitat a la seva comunitat.

Foto de l’excavació d’una tomba i reproducció de l’aixovar al museu (museu de Tarquínia)

Restes d’un banquet funerari. (Museu Etrusc de Roma)

Aixovar per al banquet (Museu de Cerveteri)

Plats (Museu de Cerveteri)

La ceràmica

Bucchero és un tipus de ceràmica negra  característica dels etruscs. Aquesta ceràmica s’aconseguia mitjançant una cuita amb fum, és a dir, pobre en oxigen (cuita reductora). En aquest procés, el ferro (III) present en les argiles vermelles passa a ferro (II) negre. Aquesta ceràmica, austera en la seva decoració, comença a fabricar-se al segle VII aC i presenta una clara influència de la ceràmica grega, de la qual vol imitar la finor de les seves parets.

Vas de ceràmica negra (Bucchero) (Museu de Cerveteri)

Diverses peces de ceràmica negra (Museu de Cerveteri)

És remarcable la gran quantitat de ceràmica grega que s’ha trobat en aquestes tombes. El prínceps etruscs, molt afeccionats a la ceràmica de l’Àtica, la importaven en gran quantitat, donant-se el cas que bona part de la ceràmica grega que trobem als museus procedeix de les necròpolis etrusques.

Plat per al banquet de ceràmica grega. (Museu Etrusc de Roma)

Gerra de ceràmica grega (Museu Etrusc de Roma)

Treball amb bronze

Trobem també gran quantitat d’objectes de bronze dels quals els etruscs eren experts artesans perquè la seva terra era rica en minerals, cosa que va possibilitar que en determinats llocs apareguessin barris industrials com el de la ciutat de Populonia. La producció d’objectes, ja sigui per a ús domèstic, bèl·lic, decoratiu i estatuàri, eren molt apreciats tant a dins com a fora d’Etrúria. S’han trobat restes de bronze etrusc escampats per la seva àrea d’influència des de l’Acròpolis d’Atenes fins al territori celta.

Petit objecte de bronze en forma de carro (Museu de Tarquínia)

Figuretes de bronze (Museu Etrusc de Roma)

El banquet

Tot just ara comencem a tenir una lleugera idea de l’alimentació quotidiana del poble etrusc, sobretot mitjançant les anàlisis del pol·len fòssil trobat en els jaciments arqueològics. En canvi tenim una gran informació de l’alimentació dels prínceps perquè les escenes de banquets estan ben representades a les seves tombes.

El banquet era una part molt important de la vida dels etruscs i es dividia en dues fases: el sundèinon (del grec menjar plegats) i el simpòsion (beure plegats); en aquesta última fase es conversava, es jugava, es ballava i es feia música.

Sabem que en els banquets es menjava un tipus de pa semblant a la focacce, mel, oli d’oliva, peixos, principalment la tonyina, i carn rostida tant de caça (porc senglar, cèrvids, llebres) com d’animals domèstics (pollastre, bovins, cabra). En la seva alimentació eren molt importants els derivats lactis, especialment els formatges. En el simpòsion es bevia vi a la manera grega, és a dir, barrejat amb aigua, a causa de l’alta graduació provocada per una verema tardana. El procés de mescla es duia a terme en recipients anomenats cratera.

Banquet a la tomba del Lleopard. Noteu la postura reclinada del comensals seguint la tradició grega (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia)

Cratera per mesclar el vi (Vikipèdia)

Gerres de vi (Museu Etrusc de Roma)

Daus de joc (Museu de Cerveteri)

Estatueta de ballarina en bronze (Arelarte Blogspot)

Corn de bronze (Museu Etrusc de Roma)

Detall de la tomba de Fiorellini. Ballarí amb lira (Necròpolis de Monterossi, Tarquínia)

La dona i el banquet

Detall de la tomba del Lleopard (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia)

La dona ocupava una posició rellevant en els banquets tal com ens mostren les pintures de la tomba del Lleopard, però el seu rol en la societat i en els seus costums ens han arribat només a través del escrits de grecs i llatins, que en parlen des d’una òptica esbiaixada i de vegades amb una certa perplexitat. Veiem què diu l’historiador grec de la segona meitat del segle IV aC Teopompo: a prop del Tirrè les dones es gaudeixen en comú, tenen molta cura del seu cos i sovint es presenten despullades davant dels homes. No seuen a taula al costat del marit, sinó del que arriba primer i brinden a la salut de qui volen. La seva actitud contrastava sobretot amb el món grec, on en els banquets només hi participaven les cortesanes i les altres dones estaven recloses a la casa, privades de drets civils i polítics; però també amb el mon romà, on se les valorava sobretot com a cuidadores dels fills i de la casa.

No vol dir això que la societat etrusca fos un matriarcat ni que tan sols les dones tinguessin els mateixos drets que els homes, però sí que exercien certa influència en la vida social i política, i en els sepulcres apareixen representades en el mateix pla que els seus marits.

En els museus que tenen restes etrusques podem trobar-hi joies i recipients per perfums, miralls i cosmètica que les dones utilitzaven per a la cura del cos i el seu embelliment.

Arracada d’or (Museu Arqueològic de Bolonya)

Detall d’un braçalet d’or segle IV aC (Cerveteri)

Recipient per posar el bàlsam en forma de cama (Museu de Cerveteri)

Les tombes etrusques al llarg dels segles van anar canviant la seva iconografia de tal manera que a finals del segle IV i principalment al III aC van desaparèixer les escenes de caça, jocs i els banquets. Les pintures esdevenen tenebroses, perdent el to festiu que les havia caracteritzat, com si la confiança que tenien en la continuació de la vida terrenal cap el més enllà s’hagués trencat. Aleshores apareix l’angoixa i el patiment pel desconegut, representat per uns personatges heretats de les religions orientals i en especial la grega (Aiace, Tiresia, Persefone, Teseo). Així en aquestes tombes hi trobem Carus, deu que acompanya a la mort i que té cap de llop, Charum dimoni de la mort assimilable al Caronte grec, representat com un home amb un nas aguilenc, barba curta, escabellat, d’aparença cruel, sovint alat i la pell pintada d’un color blavós que representa la carn en descomposició. S’ha especulat amb les causes d’aquesta transformació i sembla que les més acceptades són la influencia de l’hel·lenització i la decadència i desmoralització de la societat etrusca pressionada per l’emergent Roma, que acabarà per envair tota la península itàlica, escombrant Etrúria, que no obstant  deixarà la seva empremta (costums, deus, arquitectura…) en la societat romana i arribarà fins a nosaltres formant part de la cultura occidental.

Deu dels inferns. Tomba del Orco segle II aC (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia) (www.fotografia.iccd.beniculturali.it)

Charum dimoni de la mort Tomba del orco. (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia) (www.fotografia.iccd.beniculturali.it)

Tomba de la família Anina segle III aC (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia) (Fotografia: pinterest)

Tomba de Caronte segle II aC. Hi veiem una porta que representa l’entrada al Més Enllà, a una banda Charum el dimoni de la mort i a l’altra Vanth dimoni femení equivalent a les deesses romanes Parques. (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia)

Tomba del Tifone segle II aC . (Necròpolis de Monterossi. Tarquínia) (Foto: Wikimapia.org)

 

Per a més informació veure  Etruscs I

Altres articles de la mateixa autora publicats a “elmuntanyenc” 

Siriana 1

Siriana 2

Siriana 3

Desde el Monte Santo

Caminant pel Sobrepuerto

Passejada per Nàpols amb Erri de Luca

Pozzuoli: La Roma antiga i els fenomens volcànics

Le Havre

Un commentari

  1. Maria Dolors Bonal i de Falgàsi Pilar Anglada13/06/2017 at 17:43

    Hem llegit l´article de la Carme. Ens ha agradat mooooooooooolt I les fotos esplèndides.
    Gracies, ho hem disfrutat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia